Les tres torres

La historia d’un poble, l’escriu la seva gent, els seus carrers, les seves cases, les botigues, les fàbriques, els olors, els rius, el parcs, els arbres…
La historia d’un poble és un conte. Un conte amb moltes històries personals, amb noms i moments concrets.

En la historia de Sant Adrià existeixen tres torres. Tres torres que miren al mar; orgulloses i esveltes. Tres xemeneies embrutant el blau del cel i tacant el blanc dels núvols.
Són herència i símbol d’una revolució; la Revolució Industrial, que a poc a poc es va apagant i amb ella es tanquen les seves boques, ja no poden parlar més, ja no funcionen! Però allà segueixen; elegants i silencioses, tot observant amb la saviesa de la senectut l’arribada d’una nova revolució; la Revolució de la Societat de la Informació.

En el conte de les torres hi han molts moments; millors, pitjors, nets, bruts, alegres, tristos, però tots amb personalitat. Una personalitat que les ha fet un símbol de Sant Adrià i de l’àrea metropolitana de Barcelona. No és un símbol només recordat per la nostàlgia de les fotografies, sinó que és un símbol d’una història, d’un temps, d’una gent, d’una ciutat, d’uns carrers, d’uns olors. Un símbol de Sant Adrià.

Totes les ciutats necessiten una identitat, uns records que marquin la seva personalitat. Aquests records no poden ser nostàlgics, no podem guardar-los en una caixa i oblidar-los, no podem destruir-los, perquè formen part de nosaltres mateixos. Sant Adrià necessita les tres xemeneies perquè són part de la seva història.

No hem de caure en el estereotips ni tenir pressa, tenim personalitat, tenim història, necessitem obrir-nos al mar, necessitem apropar-nos als nostres germans de Badalona, però necessitem fer-ho amb un projecte seriós, que respecti la nostra història i tingui com a referència les TRES TORRES.