MANIFEST DE LA JSC SANT ADRIÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El dia 16 de setembre es va publicar al “20 minutos” un noticia que estava a la cantonada d’una pagina perduda del diari. A Itàlia, una noia de 18 anys havia estat assassinada pel seu pare perquè portava sortint mig any amb un noi catòlic. La família portava 18 anys vivint en el país. Quant li van preguntar al pare perquè hi havia comès l’assassinat va respondre que la seva filla li havia deshonrat, la mare va recolzar al seu marit en tot moment, culpabilitzant a la seva filla. A Itàlia, al costat de casa nostra, cada any moren 40 dones per la seva deshonra.

A Turquia, país candidat per entrar en la Unió Europea, s’assassinen filles, mares, esposes, germanes i cosines, només perquè han estat violades. Es considera que en ser violades porten un dimoni dintre que perverteix els homes i si eren verges encara és mes pecat, perquè han perdut la seva honra. El govern imposa penes exemplars, però no sols és una practica de la societat musulmana del país, sinó que també els catòlics ortodoxos practiquen aquest assassinat que queda en família. Cada any moren centenars de dones als carrers, perquè han estat violades.

A la Xina fins fa poc s’abandonaven en orfenats o en mig del carrer a nenes petites perquè morissin. Tot com a conseqüència d'una llei que només permetia tenir un únic fill per família, i segons la tradició, els fills cuiden als seus pares quant envelleixen i les filles cuiden als pares dels seus marits. La Xina s’ha adonat que s’havien quedat sense futures esposes i ara és permès tenir dos fills si el primer és una nena, per no haver de portar dones d’altres països.

A l'Àfrica i a l'Orient Mitjà, es practica l’ablació, símbol de la virginitat, símbol de la mutilació femenina. Segon la regió és més o menys agressiva, només el clítoris, clítoris i llavis, o tot i a més cosit. A l'Àfrica es practica amb una fulla d’afaitar, sense cap mesura higiènica. A Europa també es practica clandestinament. Cada any, van de vacances als seus països d’origen moltes nenes que tornen mutilades, sense capacitat de sentir plaer. Espanya té una legislació que treu la custòdia a tot pare que hagi practicat a la seva filla l’ablació.

Al Congo, en la ja coneguda guerra dels diamants de sang, cada dia segresten a nenes per ser usades per violacions en mans de nens soldat o dels militars hutus. Són segrestades, mentre massacren a les seves famílies. Les violen cada dia, i quant es queden embarassades les abandonen a la selva, maten els seus nadons acabats de néixer davant d’elles o les maten directament. Existeixen alguns centres on intenten reintegrar-les a la societat.

Tots hem de dir: ja n'hi ha prou! ja n'hi ha prou de mutilacions, ja n'hi ha prou de violència, ja n'hi ha prou de privació de drets, ja n'hi ha prou de mort injustificades, JA N'HI HA PROU. No podem quedar-nos indiferents. Tots els que sí tenim veu, hem que cridar: JA N'HI HA PROU!

JUDIT SILVIA ALONSO
SECRETARIA DE LA DONA
JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA
AGRUPACIÓ DE SANT ADRIÀ DE BESÓS

Tolerància Zero

Benvolgut / benvolguda,

M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o militant dels Socialistes de Catalunya. I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.

He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.

Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.

Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.

Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.

I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.

Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!

Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.

Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.

Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.

Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col·lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques.
És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.

Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.

Amb tot el meu afecte,

JOSÉ MONTILLA
PRIMER SECRETARI DEL PARTIT DELS SOCIALISTES