Unió Europea: A mi Europa, què?

Des de la Joventut Socialista de Sant Adrià hem treballat en dos debats el tema d’Europa i la Unió Europea. En un primer debat hem analitzat temes més històrics i culturals. Hem intentat entendre què és Europa com a espai físic, la seva ubicació dins del continent Euroasiàtic i la constatació que les seves fronteres no són fàcils de determinar. En aquest territori, que compareix aspectes culturals, s’ha anat desenvo­lupant una projecció cap a l’exterior i un xoc amb altres cultures. Molt recentment, ara fa uns 50 anys, es va iniciar un procés econòmic i polític, que encara no ha culminat, i que anomenen Unió Europea i que no podem de confondre amb Europa, com a espai geogràfic.
En el segon debat, hem tractat la Unió Europea en sí mateixa, en tant que projecte econòmic i polític, intentant respondre especialment en aquests moments de crisi la pregunta que potser molta gent jove i no tant jove es farà, i a mi Europa què? Aquest segon debat, és el que potser té més rellevància per aquest acte. No hem de deixar de mirar cap a les properes eleccions al Parlament Europeu del mes juny d’enguany. Així, ens podem preguntar: Què podem esperar d’aquestes eleccions? Per què és important que anem a votar?
Vivim en un context de crisi dins de la Unió Europea. El projecte de Constitució, és a dir, l’intent de passar d’una Unió merament econòmica cap una Unió política ha fracassat estrepitosament. I aquesta és la primera gran crisi que hem de tenir present, que no deixa de ser una crisi d’identitat i una crisi d’objectius i finalitats, és a dir, els europeus no ens hem posat d’acord en el que som ni en el que volem ser. A aquest fort cop a la il·lusió de la unitat política, li hem posat la tireta del Tractat de Lisboa, un tractat que, com en molts altres signats en el llarg procés de construcció europea, ha estat un afer d’Estats, on no hi ha hagut la participació directa de la ciutadania. I això, ens porta a fer-nos reflexionar sobre dues qüestions. D’una banda, la necessitat que en la construcció europea s’apliquin més mecanismes de participació de la ciutadania, i de l’altra, la necessitat inevitable d’apropar les institucions europees al ciutadà, ja que si en el nostre context, per exemple, moltes vegades Madrid ja queda lluny, Brussel·les és gairebé un misteri.
A aquesta crisis de projecte europeu, se li ha sumat, la més globalitzant crisi financera, que ja és crisi econòmica i recessió. Aquesta està colpejant fortament el nostre país i també els nostres companys europeus. Això planteja la necessitat d’unificar esforços per poder continuar sent capdavanters, no cal oblidar que el que ara és Unió Europea va néixer amb uns objectius purament econòmics. El mercat comú ens ha beneficiat a tots, el nostre país és una mostra clara que la Unió Europea contribueix al progrés i el benestar, i aquesta contribució, per ser justos, ha de beneficiar també els nous membres. Per altra banda, la unificació monetària amb l’euro, tot i que, no hem aconseguit que tots els membres en formin part, ens ha donat un instrument més fort per fer front a la crisi. L’objectiu de la Unió Europea ha de ser fer front a la crisi econòmica per poder mantenir el nostre model social de benestar, i contribuir a què aquest model pugui estendre’s més enllà de les nostres fronteres. En aquest sentit cal contribuir activament a eradicar la pobresa i buscar mecanismes econòmics que siguin més justos.
Dues de les eines importants per sortir de la crisi econòmica són l’educació i la investigació. En aquest sentit hem de buscar una formació de qualitat, i aquí és inevitable fer menció al Pla Bolonya. Respecte aquest tema tan polèmic últimament, hem de dir que com a idea per tal d’unificar els títols universitaris ja ens sembla bé, però el problema és la seva aplicació. El Pla Bolonya, tot i buscar aquesta unificació de títols, no s’aplica de la mateixa forma a tots els països. Aquest pla sembla que no ha tingut en compte l’especificitat de cadascuna de les disciplines que s’imparteixen a la universitat, i té un objectius productius molt importants, en el sentit estrictament econòmic. Creiem que el Pla Bolonya hauria de ser millorable en molts aspectes, i hauria de permetre la possibilitat de combinar estudi i treball. També per tal que s’apliqui de forma coherent hem d’augmentar el nombre de professors i les inversions a la universitat pública. Per altra banda, no estaria malament que es pensés una mena de Pla Bolonya per introduir-ho a la primària i la secundària, de forma que tots els europeus tinguem les mateixes oportunitats formatives. Respecte a la investigació cal que la Unió Europea, que depèn energèticament d’altres regions, tingui capacitat per innovar respecte a l’ús d’energies renovables, de forma que, per una banda, deixem de dependre dels altres, i per altra, que contribuïm a l’ecologia i conservació del nostre planeta. Per tant, cal una reestructuració energètica, que d’alguna manera pot contribuir a sortir de la crisis.
Un últim punt de reflexió és el de la relació entre la Unió Europea i els altres, en aquest punt s’ha de parlar de temes importants com la immigració, la política internacional i el terrorisme. Respecte a la immigració no deixa de ser preocupant que en els últims anys augmenti en molts indrets d’Europa la xenofòbia i el racisme. Quan parlem d’immigració no hem d’oblidar que estem parlant de persones que tenen tot el seu dret a buscar un millor futur, tal i com durant molts segles han fet molts europeus. També és cert que no podem permetre que es comerciï amb aquesta gent, ni que estiguin en una situació il·legal, a més hem de ser conscients de fins a quin punt el nostre sistema permet l’absorció de tants nouvinguts. La solució al problema de la immigració des del nostre punt de vista, no és tancar les fronteres, tractar els immigrants com a delinqüents o excloure’ls socialment. Nosaltres creiem que Europa si vol evitar aquesta immigració massiva ha de contribuir a què els països d’origen siguin capaços de crear treball i ser competitius econòmicament. Potser si hi dediquéssim part dels recursos que dediquem a blindar les fronteres i a vigilar-les, cosa que es mostra inútil, ho destinéssim a col·laborar d’una forma eficient en els països d’origen tindríem menys problemes de immigració i potser, gastaríem menys diners en protecció de fronteres. Per altra banda, cal una política d’integració efectiva dels nous europeus que venen a buscar treball, no deixant de banda les seves característiques culturals.
Si la Unió Europea vol lluitar per un món en pau i més just, cal que tinguem present que aquest món és multicultural, i que tant com volem nosaltres preservar la nostra cultura, no podem obligar a ningú que l’adopti. Per tant, cal un diàleg cultural molt més profund, buscant un lloc comú a partir del qual podem parlar i entendre’ns. Aquest diàleg també ha de ser útil per eradicar el terrorisme, més que no pas una política agressiva i de conflicte, que s’ha mostrat insuficient, i que més que contribuir a la eradicació del terrorisme, contribueix a la seva consolidació i justificació per part dels terroristes. Així doncs, volem una Unió Europea que a nivell internacional busqui el diàleg, l’intercanvi just, la pau i la preservació del medi ambient. Si la Unió Europea que estem construint no contribueix a aquest objectius, potser no té cap sentit continuar-hi, però si aquest són els objectius principals del projecte hem de continuar treballem avui més que mai perquè es facin realitat.
Ismael Girón
Secretaria de Cultura i Memòria Històrica