Les Tres Xemeneies

Fa uns dies vaig adonar-me de com canvien les coses amb el temps. Estem en unes dates properes a que la ciutadania pugui dir la seva en la conservació de les tres xemeneies. És una decisió important ja que porten amb nosaltres molt de temps. Per tant, es lògic pensar que són un símbol de la nostra ciutat. I això és veritat.
Però no puc evitar pensar en els temps en què arreu del territori es marcava Sant Adrià com un poble on la imatge que aquest projectava era una imatge de: contaminació, brutícia. Però aquests dies d’haver de dir amb el cap baix que vivia a Sant Adrià per fi han quedat darrere. Estem en una ciutat on les torres d’alta tensió han deixat d’existir, on el riu no és una línia negra del plànol de la ciutat, sinó un lloc de lleure, d’esport i de connectivitat amb les poblacions veïnes. I vet aquí la meva reflexió inicial: cóm la opinió que ens fem del que ens envolta pot canviar amb el pas del temps. Les tres xemeneies que fa uns anys eren una de les grans cicatrius de Sant Adrià han passat a ser un dels nostres estendards, que ens fa sentir orgullosos de ser adrianencs.
La veritat sigui dita, aquesta és una opinió una mica exagerada que últimament es far sentir molt. Es una opinió compartida per força gent però no ens hem de deixar portar ni pels records ni per la nostàlgia. Hem de ser pragmàtics i adonar-nos que molts dels projectes que es voldrien per les tres xemeneies són projectes que requereixen d’una forta inversió econòmica. I en el moment en el qual ens trobem no és el millor moment per fer despeses. També s’ha de dir que molts d’aquest projectes són inviables, o si més no una mica esbojarrats. Com per exemple, la idea de fer pisos a l’interior de les torres. Difícilment es podrien obrir finestres en uns murs tan gruixuts i fets de formigó.
Però n'hi ha d’altres que sí són viables i a més donarien prestigi a la nostra ciutat. Un exemple seria que una de les torres formés part del Museu de la Ciència de Catalunya.

En tot cas hauríem de centrar tots els nostres esforços a demanar a tots els organismes que es volen fer càrrec de les xemeneies, un cert grau de compromís i responsabilitat per tirar cap endavant els seus projectes. Per poder fer de les tres xemeneies un veritable símbol de Sant Adrià, símbol de poder, d’autosuficiència energètica.

Daniel Serrano
Joventut Socialista de Sant Adrià