Fa uns dies vaig adonar-me de com canvien les coses amb el temps. Estem en unes dates properes a que la ciutadania pugui dir la seva en la conservació de les tres xemeneies. És una decisió important ja que porten amb nosaltres molt de temps. Per tant, es lògic pensar que són un símbol de la nostra ciutat. I això és veritat.
Però no puc evitar pensar en els temps en què arreu del territori es marcava Sant Adrià com un poble on la imatge que aquest projectava era una imatge de: contaminació, brutícia. Però aquests dies d’haver de dir amb el cap baix que vivia a Sant Adrià per fi han quedat darrere. Estem en una ciutat on les torres d’alta tensió han deixat d’existir, on el riu no és una línia negra del plànol de la ciutat, sinó un lloc de lleure, d’esport i de connectivitat amb les poblacions veïnes. I vet aquí la meva reflexió inicial: cóm la opinió que ens fem del que ens envolta pot canviar amb el pas del temps. Les tres xemeneies que fa uns anys eren una de les grans cicatrius de Sant Adrià han passat a ser un dels nostres estendards, que ens fa sentir orgullosos de ser adrianencs.
La veritat sigui dita, aquesta és una opinió una mica exagerada que últimament es far sentir molt. Es una opinió compartida per força gent però no ens hem de deixar portar ni pels records ni per la nostàlgia. Hem de ser pragmàtics i adonar-nos que molts dels projectes que es voldrien per les tres xemeneies són projectes que requereixen d’una forta inversió econòmica. I en el moment en el qual ens trobem no és el millor moment per fer despeses. També s’ha de dir que molts d’aquest projectes són inviables, o si més no una mica esbojarrats. Com per exemple, la idea de fer pisos a l’interior de les torres. Difícilment es podrien obrir finestres en uns murs tan gruixuts i fets de formigó.
Però n'hi ha d’altres que sí són viables i a més donarien prestigi a la nostra ciutat. Un exemple seria que una de les torres formés part del Museu de la Ciència de Catalunya.
En tot cas hauríem de centrar tots els nostres esforços a demanar a tots els organismes que es volen fer càrrec de les xemeneies, un cert grau de compromís i responsabilitat per tirar cap endavant els seus projectes. Per poder fer de les tres xemeneies un veritable símbol de Sant Adrià, símbol de poder, d’autosuficiència energètica.
Daniel Serrano
Joventut Socialista de Sant Adrià
lunes, 20 de octubre de 2008
IV Congreso de la JSC de Sant Adrià
El pasado 4 de octubre, las Juventudes Socialistas de Sant Adrià de Besòs, celebraron su tercer congreso de agrupación como JSC, en la agrupación local del partido. El acto tuvo lugar a las 12 de la mañana y a él asistieron todos los militantes y simpatizantes de las JSC, representantes de la ejecutiva del partido y miembros de las JSC de Badalona.
La celebración se inauguró con la intervención del primer secretario, Hugo Ferrer, quien quiso agradecer el trabajo conjunto de la agrupación. Acto seguido, se presentó la Ponencia Marco y se aprobó la propuesta de la nueva ejecutiva con las secretarías de : formación; política de mujer y salud; cultura y memoria histórica; política municipal; política laboral y sindical. Todas ellas bajo el objetivo de “trabajar los temas de los jóvenes con mayor importancia”, afirmó Hugo Ferrer durante su intervención.
Para finalizar el congreso, las JSC de Sant Adrià quisieron clausurar el acto con la presencia y participación de Evelyn Segura, ex militante de las JSC y actual regidora del Ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs de mediación y del OMIC (Oficina Municipal de Información al Ciudadano).
La celebración se inauguró con la intervención del primer secretario, Hugo Ferrer, quien quiso agradecer el trabajo conjunto de la agrupación. Acto seguido, se presentó la Ponencia Marco y se aprobó la propuesta de la nueva ejecutiva con las secretarías de : formación; política de mujer y salud; cultura y memoria histórica; política municipal; política laboral y sindical. Todas ellas bajo el objetivo de “trabajar los temas de los jóvenes con mayor importancia”, afirmó Hugo Ferrer durante su intervención.
Para finalizar el congreso, las JSC de Sant Adrià quisieron clausurar el acto con la presencia y participación de Evelyn Segura, ex militante de las JSC y actual regidora del Ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs de mediación y del OMIC (Oficina Municipal de Información al Ciudadano).
Congrés del PSC de la Federació del Barcelonès Nord
Aquest cap de setmana s'ha celebrat el IV Congrés del PSC de la Federació del Barcelonès Nord. En ell, hem tingut oportunitat de debatre sobre els temes que afecten la comarca i hem aprovat una ponència sobre els temes polítics que ens són de més interés. La JSC de Sant Adrià va presentar i es va aprovar una esmena d'addició on es parla dels principals eixos que orienten la nostra política: formació, treball i habitatge.
Al Congrés també es va aprovar la nova comissió executiva de Federació, en la qual, en Bartomeu Muñoz, segueix com a Primer Secretari de la Federació, i Sito Canga, alcalde de Sant Adrià, i Raül Moreno, Primer Secretari de la JSC, van sortir escollits com a vice-primers secretaris.
Són membres de Sant Adrià a l'Executiva de Federació, la Isabel Marcuello, a la Secretaria d'Igualtat, i la Evelyn Segura, a la Secretaria de Mediació. A més, Sant Adrià compta amb 4 consellers nacionals: el Sito Canga, alcalde de Sant Adrià, l'Eduardo, secretari d'organització de l'Agrupació de Sant Adrià, Romano, militant, i la Isabel Marcuello, vice-primera secretària de l'Agrupació local.
L'acte es va clausurar dissabte 18 amb la intervenció del Secretari d'Organització del PSC, en José Zaragoza.
Al Congrés també es va aprovar la nova comissió executiva de Federació, en la qual, en Bartomeu Muñoz, segueix com a Primer Secretari de la Federació, i Sito Canga, alcalde de Sant Adrià, i Raül Moreno, Primer Secretari de la JSC, van sortir escollits com a vice-primers secretaris.
Són membres de Sant Adrià a l'Executiva de Federació, la Isabel Marcuello, a la Secretaria d'Igualtat, i la Evelyn Segura, a la Secretaria de Mediació. A més, Sant Adrià compta amb 4 consellers nacionals: el Sito Canga, alcalde de Sant Adrià, l'Eduardo, secretari d'organització de l'Agrupació de Sant Adrià, Romano, militant, i la Isabel Marcuello, vice-primera secretària de l'Agrupació local.
L'acte es va clausurar dissabte 18 amb la intervenció del Secretari d'Organització del PSC, en José Zaragoza.
MANIFEST EN CONTRA DE L'EURODIRECTIVA DE LES 65 HORES
MANIFEST EN CONTRA DE L’EURODIRECTIVA DEL TEMPS DE TREBALL DE LES 65 HORES.
Durant els darrers anys , hem pogut veure com el sistema capitalista neoliberal anava degradant-se . Avui en dia ja podem afirmar que el sistema està en crisi i ja res tornarà a ser igual .
A Europa, que des de fa molts anys a regnant l’Estat del Benestar, avui en dia està en perill i es demostra amb l’eurodirectiva del temps de treball.
Joves , escolteu de que parla aquesta Eurodirectiva :
- Proposen una jornada laboral de 60 hores amb un màxim de 5 hores més, front a un màxim actual que es de 48 hores setmanals. Això significa una vulneració del descrit a secció quinta de l’Estatut dels Treballadors respecte a la jornada laboral .
- Significa tornar els temps del sol a sol , viure per a treballar sense temps per la vida personal i familiar.
No es pot permetre perdre tots el drets que hem aconseguit durant molts anys de lluita obrera , som el cor sistema capilista i no ho podem d’oblidar mai!!!!. Sense el nostre treball el sistema no camina.
- El següent punt que proposa aquesta eurodirectiva es acabar amb la negociació col·lectiva , amb aquest punt també vulnera l’Estatut dels Treballadors , en concret el Títol 3 d’aquest .
La negociació col·lectiva és la nostra eina fonamental , els treballadors i els empresaris han de pactar uns convenis que regiran la seva relació, si perdem això, tornarem a les desigualtats socials. No podem permetre perdre tots els avenços socials des de l’aparició dels sindicats. Es vergonyós que països amb tanta tradició sindical com França o la Gran Bretanya donin suport aquesta eurodirectiva.
Aixó és el que presenta la dreta més activa i rància d’Europa.
Només ens cap dir, que hem de lluitar i pronunciarnos en contra de tot el descrit anteriorment. Nosaltres com a joves tenim a les nostres mans canviar el futur .
Ara ens toca decidir si volem una jornada laboral de 65 hores o si lluitem per una jornada laboral de 35hores que ens permeti compagina vida laboral i vida personal. Si lluitem per un Salari Mínim Interprofessional de 1000 euros. Si acabem amb les desigualtats que envolten el mòn laboral , en definitava hem de lluitar per el nostre futur laboral DIGUES NO A LES 65 HORES !!!!!! LLUITEM PER UNA EUROPA UNIDA PELS DRETS SOCIALS.
Durant els darrers anys , hem pogut veure com el sistema capitalista neoliberal anava degradant-se . Avui en dia ja podem afirmar que el sistema està en crisi i ja res tornarà a ser igual .
A Europa, que des de fa molts anys a regnant l’Estat del Benestar, avui en dia està en perill i es demostra amb l’eurodirectiva del temps de treball.
Joves , escolteu de que parla aquesta Eurodirectiva :
- Proposen una jornada laboral de 60 hores amb un màxim de 5 hores més, front a un màxim actual que es de 48 hores setmanals. Això significa una vulneració del descrit a secció quinta de l’Estatut dels Treballadors respecte a la jornada laboral .
- Significa tornar els temps del sol a sol , viure per a treballar sense temps per la vida personal i familiar.
No es pot permetre perdre tots el drets que hem aconseguit durant molts anys de lluita obrera , som el cor sistema capilista i no ho podem d’oblidar mai!!!!. Sense el nostre treball el sistema no camina.
- El següent punt que proposa aquesta eurodirectiva es acabar amb la negociació col·lectiva , amb aquest punt també vulnera l’Estatut dels Treballadors , en concret el Títol 3 d’aquest .
La negociació col·lectiva és la nostra eina fonamental , els treballadors i els empresaris han de pactar uns convenis que regiran la seva relació, si perdem això, tornarem a les desigualtats socials. No podem permetre perdre tots els avenços socials des de l’aparició dels sindicats. Es vergonyós que països amb tanta tradició sindical com França o la Gran Bretanya donin suport aquesta eurodirectiva.
Aixó és el que presenta la dreta més activa i rància d’Europa.
Només ens cap dir, que hem de lluitar i pronunciarnos en contra de tot el descrit anteriorment. Nosaltres com a joves tenim a les nostres mans canviar el futur .
Ara ens toca decidir si volem una jornada laboral de 65 hores o si lluitem per una jornada laboral de 35hores que ens permeti compagina vida laboral i vida personal. Si lluitem per un Salari Mínim Interprofessional de 1000 euros. Si acabem amb les desigualtats que envolten el mòn laboral , en definitava hem de lluitar per el nostre futur laboral DIGUES NO A LES 65 HORES !!!!!! LLUITEM PER UNA EUROPA UNIDA PELS DRETS SOCIALS.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)